Penúltim dia

Com que no vaig poder anar a la festa de cloenda de Figueres, vam quedar la setmana abans amb en Zou que ahir seria l'últim dissabte junts.

Com de costum haviem quedat a les tres "en punt eh! en punt! ni un minut més tard" com diu ell, doncs bé, el vaig anar a buscar a casa, vaig tocar el timbre i ningu em va respondre, em vaig esperar fins que un veí va obrir la porta de l'escala, llavors, li vaig preguntar si sabia on era i em va dir que s'havien canviat de pis i que no sabia on era el nou!
Després d'això i amb les ganes que tenia de passar una tarda jugant a futbol i menjant gelats vaig anar a la perruquería del seu pare amb l'espeança de trobar-lo per allà! Arribo i just davant estava ell tan tranquil amb una pilota de futbol! Em va veure molt content i em va dir que no se'n recordava que haviem qedat més dies!
Després d'això, li va dir al seu pare que se'n anava amb mi una estona, vam jugar a futbol però feia molt de sol, per tant el millor que podiem fer era anar a comprar gelats i cocacola per cadascu i berenar tranquilament a la gespa de Vilafant mentre feiem un break de futbol.

A la despedida em va ensenyar on vivia i vam quedar per el Dissabte de la setmana vinent com a últim día del projecte.

És un crack!



Zou i Arnau

Fires i Gelats

Les últimes quedades amb en Zou han sigut molt entretingudes!

El primer i segon caps de setmana de les Fires i Festes de Santa Creu vam passar-nos-ho super bé a les atraccions, vam pujar als cotxes de xoc, va intentar aconseguir peluixos a les màquines on hi has de posar un euro, no en va aconseguir cap en tres intents! Jaja és dificilíssim jo tampoc m’hi vaig veure en cor conscient de l’estafa d’aquest joc.

Després va voler berenar llaminadures perquè va veure un d’aquelles parades amb xuxes súper llargues, en vam comprar una per cadascú i vam seguir donant voltes fins que vam passar pel davant de les parades on has de bolcar dues bitlles amb una pilota, ho va veure molt fàcil però el truc consisteix en que caiguin d’una manera molt especial, ho va intentar però per mala sort no vam aconseguir el premi! Després d’aquest intent vam pensar d’anar a pescar aneguets o pujar a alguna atracció “de grans”, al final com podem veure va decidir pujar com veiem a la imatge anterior.


En l’última quedada, degut al bon temps, vam decidir anar a comprar una caixa de gelats i un refresc per cadascú i anar a berenar al sol abans de fer el partidet de futbol reglamentari.

Zou i Arnau

Més i més sortides, edició Sant Pere de Rodes

Al març amb en Zou hem aprofitat el bon temps per fer algunes sortides, la primera que vam fer va ser al Monestir de Sant Pere de Rodes, no feia un sol espatarrant però com que no feia fred ni havien núvols vam decidir sortir de Figueres.

Anant direcció Port de la Selva vam parar a posar gasolina a l’estació de servei de l’entrada de Llançà, com que en Zou em va dir que havia dinat tard li vaig dir que podia agafar el que vulgues de berenar per agafar energies, va triar un cornetto de maduixa que tenia una pinta impressionant!

Seguidament vam pujar en cotxe fins a Sant Pere de Rodes i vam entrar per visitar-la, a mi em va costar 4.5 euros i a ell 3 per entrada reduïda, li va agradar molt l’interior, les torres i va “flipar” amb la mida de les pedres que formaven el terra. Després de mitja horeta de visita vam decidir explorar els voltants a peu, veient que no estava gens cansat vaig proposar-li seguir el camí fins a dalt de tot on hi ha l’hermita de santa maria, a mig camí es va cansar i vam decidir donar mitja volta.

Tornant amb cotxe vam passar per Garriguella i vam caminar pel seu centre, ell només buscava alguna plaça on poder fer-hi quatre xuts, per sort per a mi no en va trobar cap!

Direcció Figueres vam passar per Roses, Santa margarita, Empuriabrava i un cop a Figueres com que tenia moltes ganes de jugar a futbol o  caniques, vam tornar a anar a comprar una bossa de caniques, vam passar per l’Eroski a comprar una llauna de refresc per cadascú i vam jugar mitja horeta a caniques.

Va ser un dia molt mogut.

Continuarà.

Excursió a Empuriabrava

A l’última trobada  amb en Zou vam decidir que malgrat el vent, feia prou sol com per anar a fer una petita excursió a la platja, mentre estàvem al cotxe vam parlar i decidir on seria millor anar, finalment va dir que volia anar a Empuriabrava perquè hi anava sovint amb el seu pare.

Pel camí anava comentant i preguntant si veuríem algun peix i fins i tot si en tocaríem o agafaríem algun, jo li vaig dir que potser en veiem però que segur que no en pescaríem cap perquè no portàvem canyes. Un cop vam arribar a la desembocadura del riu ens hi vam acostar i va trigar menys d’un minuts en veure un peix mort flotant a l’aigua, em va preguntar si el podíem agafar i li vaig dir que no, que seria millor seguir el riu pel costat per veure què trobàvem i així evitaríem que ens toques gaire el vent.

Pel camí vam fer una petita barca de pals que va llançar al riu per veure si flotava i per descobrir on arribaria, a més vam estar una bona estona fent un pont de pals per aconseguir creuar sense mullar-nos una petita llengua d’aigua  ( jo no ho vaig aconseguir i vaig acabar amb els mitjons molls)

Li va agradar molt anar a la platja i veure el mar, vam jugar una mica a pilota i a la tornada cap al cotxe va voler passar pel lloc on hi havia el peix mort flotant per “despedir-se” al cap de mig minut ja havia trobat un pal per acostar-lo i el va agafar demanant-me si li feia una foto.

Aquí tenim les fotos del pescador Zouahir:

Demà més!

Fins aviat

Trobades i peixos

Les trobades es van succeint i cada vegada se’ns fan més curtes, després de la pèrdua d’interès en les caniques en Zouahir només volia anar a jugar a futbol, fins que fa 15 dies, un Dissabte a les 3 de la tarda quan vaig passar a recollir-lo el primer que em va dir va ser: “Tens peixos? T’agraden?” jo li vaig respondre que no en tenia però que si que m’agradaven per saber què portava entre mans, seguidament em va proposar anar a una botiga del centre on hi venien peixos d’aigua freda “Per només un euro o així..”, total que vam anar a mirar-los i vam comprar-ne un parell, al principi només en volia un però al final va rumiar molt i va decidir que “si esta sol es morirà de trist”.

Després d’intentar explicar-li de mil maneres que si volia canviar l’aigua i en volia posar de l’aixeta l’havia de deixar un dia en una ampolla oberta per que “ es netegés”, vaig suposar que ho havia entès i de no ser així ja tindria noticies de la mort dels pobres peixos el dissabte següent.

Aquell mateix dissabte vam anar al poliesportiu municipal de figueres per veure un partit de basquet de nens de la seva edat, s’ho va passar molt bé i es va sorprendre molt per la manera de cridar dels entrenadors.

Aquest últim dissabte li vaig proposar anar a comprar un altre peix, ja que els dos anteriors encara seguien miraculosament vius, em va dir que ja n’havia comprat un altre durant la setmana però que tenir 4 peixos li feia gràcia, per tant vam anar a comprar-lo. Després vam anar a donar una volta i em va ensenyar la seva escola per fora, vam comprar berenar, vam fer 4 xuts i el vaig portar a casa.

Diu que aquest Dissabte si no fa fred vol anar a la platja, si fa bon temps hi anirem i penjarem alguna foto!

Any nou, trobades noves

Ja fa un mes de l’última entrada al blog, però això no vol dir que no hi hàgim trobat durant aquest temps.

Amb en Zouahir ens hem vist cada Dissabte, el lloc de quedada no ha canviat, continuo passant-lo a buscar a casa seva a les 3 i tornant-lo entre les 6 i quarts de 7.

Cada vegada parla i entén millor el català, continua tan actiu com sempre, en això no canvia!

Les activitats que hem fet han anat variant, al principi l’eix principal sobre el qual feiem les trobades era l’esport i les caniques. Fins al punt d’anar tres setmanes seguides al camp de Juncària a fer xuts tota la tarda, no sense abans fer una partida ràpida de caniques per poder-me’n  pispar i jugar-se-les amb els seus amics al llarg de la següent setmana.

Vaig pensar en proposar-li altres activitats, el cap de setmana del 19/20 de Desembre vam anar a cine a veure la pel·lícula El Hobbit, era la primera vegada que anava al cine i li feia moltíssima il·lusió, es va passar la mitja hora prèvia a l’inici fent xuts al parking dels cines mentre preguntava coses com: “ I si l’altra gent vol veure una pel·lícula diferent de la nostra què farem?” “Qui posa les pel·lícules?”, però un cop començada, al cap de 20 minuts em va dir que li feia una mica de por, vam sortir tot recollint les gairebé acabades crispetes i vam entrar a una sala on feien “Asterix i Obelix” amb aquesta va estar molt més entretingut i s’ho va passar més que bé.

Altres activitats que hem fet han sigut: anar a menjar gelats al centre de la ciutat o bé passejar-nos (amb les caniques a la butxaca  per si trobàvem un parc que fes patxoca per utilitzar-les) pel centre de Figueres.

L’última activitat que vam fer junts va ser el cap de setmana passat que vam anar amb la seva bici al nou sk8 parc de Figueres on va poder desfogar-se, després vam anar a comprar berenar i vam fer 4 xuts a les pistes del davant de casa seva.

Li he proposat anar a visitar Museus però no li ve gaire de gust.

Per ara, en Zou és un 10 com a mentorat.

Arnau i Zou.

Primera trobada 24/11/12

El Dissabte dia 24/11 vam tenir la primera trobada amb en Zouahir, el dia de la festa d'inici del projecte a Figueres havíem quedat per aquest Dissabte a les 16:00 davant casa seva per anar a jugar a futbol.

El divendres abans vaig trucar a la seva germana per recordar-li l'hora i el lloc, no em va agafar el telèfon i vaig decidir enviar-li un sms  que tampoc em va respondre.

El Dissabte de "la quedada", vaig arribar-hi amb una pilota sota el braç a les 4 menys cinc, a les 4:15 en Zouhair encara no havia arribat, vaig repetir la trucada amb la mateixa resposta, ningú m'agafava el telèfon, vaig decidir esperat fins a i mitja.

A es 4:25 apareix en Zou amb pantalons curts i camiseta màniga curta, li proposo anar a jugar a Fútbol a les pistes de Vilafant caminant i durant el camí li vaig formular les preguntes del qüestionari i un cop arribat a les pistes vam jugar una hora i mitja fins que va veure altres nois de la seva edat que feien un partit i els hi va proposar que ens hi ajuntéssim els dos.

A les 7 menys deu ja s'havia cansat, durant el camí de tornada em va dir que el següent Dissabte volia jugar a caniques i vam quedar a les 3 al mateix lloc.

Va ser una tarda de la que no se qui va sortir més satisfet, ell o jo.